Ciències del Mar

Descripció

El Doctorat en Ciències del Mar és un programa interuniversitari en què participen la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, i també tres centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'Institut de Ciències del Mar (ICM), el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i el Centre d'Investigació i Desenvolupament (CID). El programa ha estat verificat positivament per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (juliol de 2013) i pel Consell d'Universitats (setembre de 2013).

Les ciències del mar, com tants altres àmbits científics i tècnics, estan immerses en un procés ràpid de canvi relacionat amb la seva naturalesa (hi ha qui les defineix com "un lloc de trobada de totes les disciplines científiques"), però també amb el nivell elevat de desenvolupament i innovació inherent a la majoria de les seves activitats. Per tant, es fa necessari completar, actualitzar i aprofundir la formació de l'estudiantat de màster, tant en l'àmbit de les ciències del mar en si com en les disciplines que hi convergeixen (enginyeria civil, enginyeria naval, geologia, biologia, física, química, matemàtiques). Aquesta és la millor via per assegurar una formació adequada dels futurs professionals i futures professionals en aquest àmbit, del qual sorgeixen contínuament activitats emergents, com l'explotació d'energies renovables marines (inexistent fins fa ben poc al nostre país) o la prospecció de recursos minerals i energètics en aigües profundes i ultraprofundes.

El Doctorat en Ciències del Mar de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC, coordinadora) combina elements formatius avançats i flexibles amb una massa crítica de personal investigador i tècnic reconegut, un conjunt d'infraestructures de primer nivell (tant de laboratori com al mar), una activitat científica rellevant i una activitat socioeconòmica lligada al mar altament significativa. Per això, constitueix el millor marc per guiar i dirigir l'estudiantat interessat a completar la formació elaborant una tesi doctoral en aquest àmbit.

La tradició de col·laboració fructífera i eficaç entre les dues institucions que ofereixen conjuntament aquest doctorat des del 1985, així com el nombre de tesis presentades, les qualificacions obtingudes i les publicacions internacionals associades, avalen la fortalesa i el grau de compenetració assolits en els plantejaments formatius i científics i la capacitat per continuar formant adequadament els futurs doctors i doctores en aquest àmbit. En el marc espanyol, la UB gaudeix d'una posició de lideratge en ciències experimentals, mentre que la UPC destaca en el camp de l'enginyeria. Les dues universitats, i en particular els centres i els grups de recerca que donen suport a aquest programa, ocupen una posició destacada en els rànquings internacionals de manera sistemàtica. La UB és la primera d'Espanya en física, química, enginyeria química, ciències biològiques, ciències de la terra i mediambientals. La UPC és la primera en enginyeria i la segona en matemàtiques. En els rànquings internacionals com el de Shanghai, les dues universitats ocupen llocs destacats, en concret la UB, primera en l'àmbit nacional. Així mateix, cal destacar la inclusió de la UPC en el rànquing Top 50 Under 50, que classifica les 50 millors universitats joves del món. Els projectes de recerca conjunts (tant nacionals com europeus) de les dues institucions en l'àmbit de les ciències del mar es troben a la frontera del coneixement. Aquesta circumstància queda il·lustrada clarament pel reconeixement que el Barcelona Knowledge Campus (BKC) ha obtingut tan aviat com a campus internacional d'excel·lència conjunt, en el si del qual són dominants les disciplines que convergeixen en l'àmbit de les ciències del mar. Es demostra així l'alt grau de competitivitat (també en projectes amb una baixa taxa d'èxit, com els europeus) de les dues universitats que donen suport a aquest doctorat i dels investigadors i investigadores. La UB i la UPC i els departaments i grups implicats ofereixen a l'estudiantat l'enfocament pluridisciplinari necessari per assegurar-ne la formació en les diferents branques de les ciències del mar (biologia, geologia, física, química, enginyeria i gestió), una circumstància que ve afavorida per l'oportunitat que se'ls ofereix d'implicar-se en projectes i contractes de recerca actius. Així mateix, la xarxa extensa de col·laboracions externes, que inclouen el CSIC, l'IEO i altres organismes públics i privats de recerca, es concreta també en oportunitats addicionals que permeten als doctorands i doctorandes trobar l'acomodament i la referència científica millors en funció de la línia temàtica escollida. Es dona la circumstància que a Catalunya, i especialment a Barcelona, hi ha una de les concentracions més grans i més riques d'universitats i centres de recerca en l'àmbit marí d'Espanya, el caràcter complementari dels quals es revela tant en les infraestructures disponibles com en el capital humà. Tant l'oferta com l'enfocament i les capacitats són com a mínim comparables, i sovint superiors, als dels programes de doctorat en ciències del mar d'universitats europees i nord-americanes. En concret, la situació de Barcelona, amb les universitats promotores d'aquest doctorat, els centres del CSIC i el Port de Barcelona, a més d'altres factors rellevants, només té equivalent a Europa amb la Universitat de Southampton i el National Oceanography Centre (NOC), l'eix Kiel-Bremen (Geomar i Marum) i Brest (IFREMER i Universitat de Bretanya Occidental).

La UB i la UPC mantenen col·laboracions estretes amb els centres esmentats, així com amb molts d'altres a Europa, en el marc de projectes tant de recerca com formatius (p. ex., Màster Erasmus Mundus CoMEM amb les universitats de Delft, Trondheim i Southampton, o la Research Training Network EURODOM sobre European Deep Ocean Margins, ja finalitzada). Per part de la UB, són sòlides particularment les col·laboracions en recerca marina de frontera amb el NOC, l'IFREMER, l'Institut Holandès per a l'Estudi del Mar (NIOZ), l'Hellenic Centre for Marine Research (HCMR), GEOMAR, l'Institut per a les Ciències Marines Italià (Ismar), l'Institut Alfred Wegener, la Universitat de Tromso, la Universitat Nacional d'Irlanda, l'Institut Hidrogràfic de Portugal, la Universitat de Gant, l'Institut Max Planck i la Universitat de Bremen, per citar-ne només uns quants. Per part de la UPC, assenyalem les col·laboracions amb el NOC i l'estació HR Wallingford del Regne Unit, el Deltares dels Països Baixos, DHI de Dinamarca i IFREMER, el Servei Hidrogràfic i Oceanogràfic de la Marina (SHOM) i Météo France de França. Aquesta xarxa àmplia de col·laboracions amb institucions europees en projectes de recerca, activitats formatives i altres activitats permet contrastar de manera contínua el nivell i la competitivitat del programa de doctorat ofert amb els que es fan en institucions i aliances similars de la Unió Europea, i, addicionalment, establir relacions de cooperació concretes intercanviant tant professorat (habitualment en el marc dels ajuts de mobilitat) com investigacions i estudiants de doctorat, amb una tendència creixent cap a l'elaboració de tesis cotutelades conjuntes i, en tot cas, amb beneficis clars i un marc de referència internacional per a tots els doctorands i doctorandes.

Dins d'aquest marc, l'objectiu principal del Doctorat en Ciències del Mar, de caràcter interuniversitari, és mantenir dins dels millors estàndards internacionals la formació de l'estudiantat provinent de màsters relacionats amb aquest àmbit. Entre aquests, cal esmentar explícitament el de Ciències del Mar, Oceanografia i Gestió del Medi Marí (també conjunt entre UB i UPC). Els dos títols són la plasmació més recent d'un esforç formatiu de llarg recorregut, iniciat als anys vuitanta amb l'oferiment conjunt de cursos de doctorat i que culmina amb la participació en la docència del màster interuniversitari que la UB i la UPC ofereixen també conjuntament des de ja fa sis anys. Com a resultat, tant el màster com el programa de doctorat han rebut, des que es van implantar, les etiquetes de qualitat ministerials. El doctorat, en concret, té la Menció cap a l'Excel·lència des de l'any 2010 (MEE2011-0703: 2011, 2012, 2013) i ha estat distingit anteriorment amb la Menció de Qualitat des de l'any 2003 (MCD2003-00141: 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009).

El programa de doctorat permet als doctorands i doctorandes endinsar-se en els últims avenços en ciències del mar a través de personal docent i de recerca propi i visitant (per mobilitat o amb motiu dels projectes de recerca que es desenvolupen en les dues institucions). Això permet a l'estudiantat una actualització i un contrast permanent de la formació i dels progressos en l'elaboració de la tesi, entesa com el seu primer —i per això més important— projecte de recerca, que ha de saber conduir i portar a bon terme amb el suport del director o directora i el tutor o tutora assignats. També s'ofereixen a l'estudiantat la riquesa i els beneficis de la interdisciplinarietat dels departaments i els grups de les dues institucions que donen suport al doctorat. A títol il·lustratiu, destaca la participació en campanyes oceanogràfiques amb grans vaixells (observacions, mesuraments, mostratges in situ, adquisició de dades geofísiques), els seminaris de presa de mesures de camp a la zona costanera i a la plataforma continental, l'aprenentatge del processament i la visualització de grans volums de dades (batimètrics, geofísics, oceanogràfics o d'una altra mena), el desenvolupament de models numèrics (onatge, transport de sediment) o les anàlisis de gestió integrada (zones costaneres, llit marí), de manera que al nucli del programa de doctorat hi trobem els usos del llit marí, el coneixement i l'explotació sostenible dels recursos marins, l'avaluació de la qualitat de les aigües i l'ecosistema, i la gestió dels àmbits costaner i marí. Tot això comporta naturalment l'ús de fonts d'informació i tipologies de dades i mostres molt diverses (des d'imatges de satèl·lit fins a microorganismes i partícules sedimentàries) i a escales espacials i temporals altament diversificades, si bé cada doctorand o doctoranda se centrarà en els més apropiats per al desenvolupament de la seva tesi.

Tot això convergeix en una caracterització de la dinàmica i la salut de la nostra costa, tant a la zona terrestre com a la marina, que s'ha convertit en una necessitat imperiosa per a Catalunya i, per extensió, per a Espanya, ja que ambdues depenen de la franja costanera pel que fa tant al percentatge del producte interior brut que genera com al volum de població que acull. Igualment, el coneixement de les variables (naturals o antropogèniques) que influeixen en el rendiment pesquer és altament rellevant des d'un punt de vista tant social com de gestió, atès l'impacte de les activitats pesqueres i les amenaces de futur que pengen sobre el sector. Per això, la formació en la dinàmica de poblacions i la caracterització genètica d'organismes, explotats i no explotats, és altament necessària. El nostre país també necessita experts i expertes formats en els riscos marins, com els que han generat els tsunamis i temporals catastròfics recents. Finalment, tampoc es pot prescindir d'especialistes en la prospecció del llit i el subsol marins, que són una font cada vegada més important d'hidrocarburs i un reservori de recursos potencials extraordinàriament importants, com els hidrats de gas. A tot això cal afegir-hi la presència creixent d'infraestructures rígides al nostre litoral, les quals en modifiquen les característiques i produeixen un ampli ventall d'impactes.

Els exemples anteriors (així com molts d'altres que es podrien citar) posen en relleu la conveniència de desenvolupar un plantejament formatiu i investigador que prepari especialistes doctors i doctores en l'àmbit de les ciències del mar, de manera que ofereixi a les poblacions costaneres, i a la societat en general, els resultats d'aquestes investigacions mitjançant tesis i articles científics, entesos com a elements imprescindibles per millorar l'eficiència (i, per tant, la sostenibilitat) del desenvolupament dels nostres mars i les nostres costes. Per exemple, cal mantenir "prou" platges sense generar costos econòmics o un impacte ambiental excessius i generar valor afegit mitjançant les eines pròpies de l'oceanografia operacional per a la gestió de riscos a la zona costanera, per a l'extracció de recursos minerals i energètics del llit i el subsol marins, per a la prevenció de riscos o per a la gestió de pesqueries.

El teixit social i industrial de Catalunya i Espanya necessita incorporar aquest coneixement avançat per assolir uns nivells d'eficiència que permetin enfrontar-se als desafiaments d'aquesta època econòmica tan convulsa i en un ecosistema marí sotmès a un alt nivell d'estrès, de manera que es puguin mitigar els impactes naturals i antropogènics a la zona costanera. Cal pensar, si no, en els contaminants orgànics persistents o en els microplàstics que han penetrat fins als llocs més remots de l'oceà global i a la cadena tròfica.

El Programa de Doctorat Interuniversitari en Ciències del Mar abasta sis de les àrees prioritàries de recerca establertes a Catalunya. Més concretament:

Medi ambient, on la zona costanera i les aigües marines properes a la costa representen una de les productivitats biològiques més grans i una de les concentracions de població i valor socioeconòmic més grans, en particular a la conca mediterrània.
Sensibilitat al clima i a la variació, atesa la importància i el paper equilibrador de la frontera mar-terra enfront dels impulsors climàtics, tant marins com terrestres.
Espai, ja que en l'actualitat i els anys vinents la major part de les observacions de variables ambientals a la franja costanera i al mar es faran a partir d'imatges i dades remotes, siguin d'avió, globus sonda o satèl·lit, tal com estableixen també les prioritats de recerca a la Unió Europea.
Així mateix, les ciències del mar inclouen les àrees següents:

Transport, en el qual el marítim és un dels més eficients energèticament.
Materials, ja que la construcció de tot tipus de noves estructures mar endins requereix una anàlisi diferenciada respecte de la que es porta a terme per a construccions en terra ferma.
Energies no renovables i renovables, a causa del gran impuls que aquestes últimes han experimentat els últims anys en l'àmbit marí.
Així mateix, el Programa de Doctorat Interuniversitari en Ciències del Mar manté una íntima relació d'interès mutu amb el desenvolupament tecnològic en sentit ampli. En particular, en relació amb el disseny, la construcció, la verificació i l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), de vehicles dirigits i autònoms capaços de penetrar a l'interior de l'oceà i de sistemes per a l'execució de mesuraments i operacions in situ al llit marí i al subsol, fins a grans profunditats. Així, l'aplicació avançada de les TIC en el medi marí respon a la necessitat de transmetre informació a distància, tant per observar-lo com per quantificar-ne els riscos i els processos diversos que hi tenen lloc. Per exemple, els LIDAR de boies oceanogràfiques de desenvolupament recent i els sistemes de detecció i alerta primerenca de tempestes i altres fenòmens geofísics.

Les àrees d'actuació esmentades abans també són prioritàries dins dels plans de desenvolupament estratègic de la UB i la UPC, com ho il·lustren infraestructures de recerca consolidades (p. ex., el canal d'onatge de la UPC o el pool d'instruments de monitoratge de l'entorn marí profund de la UB) i d'altres en desenvolupament (p. ex., el laboratori d'anàlisi no destructiva de mostres geològiques de la UB, pensat de manera molt particular per a l'estudi de testimonis de sediment extrets del fons marí).

El potencial de la UB i la UPC s'observa, en fi, en el nombre de projectes d'investigació competitius aconseguits en les últimes convocatòries i de contractes amb empreses, consorcis i administracions; en el reconeixement de la Generalitat de Catalunya als respectius grups de recerca consolidats (p. ex., els dels dos coordinadors d'universitat, vigents ininterrompudament des de 1994), o en el fet d'oferir als doctorands i doctorandes l'accés a grans instal·lacions, tant de la Unió Europea com instal·lacions cientificotècniques singulars (ICTS) espanyoles, per a l'elaboració de treballs relacionats amb les seves tesis. En aquest sentit, podem esmentar com a exemples el canal d'onatge de la UPC, ja mencionat, o els vaixells oceanogràfics de gran port gestionats per diferents organismes dels quals la UB i la UPC són usuaris principals. La creació de centres mixtos entre el CSIC, la UPC i la UB o entre aquestes universitats i la Generalitat (tots vinculats a aquest doctorat) demostra encara més el potencial de les institucions promotores i dels seus investigadors i investigadores, així com l'existència de sinergies adequades per a la formació d'especialistes doctors i doctores en aquest àmbit. L'estratègia de recerca, desenvolupament i innovació de les dues institucions, i de les administracions i empreses que hi col·laboren, es beneficia d'aquest programa de doctorat mitjançant la generació de nous especialistes i de resultats de recerca transferibles i, a l'inrevés, el doctorat es beneficia de l'existència de l'entramat científic, social i econòmic que facilita la generació de noves idees i genera interaccions fructíferes per a la recerca i, de vegades, per al finançament.

Els resultats obtinguts en els més de vint anys de doctorat conjunt en ciències del mar entre les dues institucions, tant en termes de tesis, articles i projectes de recerca com en termes de valor formatiu afegit i retorn a la societat, justifiquen de sobres aquesta proposta, avalada a més per unes ràtios de tesis per nombre d'estudiants matriculats, pel nombre de beques aconseguides i pel nombre de publicacions en revistes amb factor d'impacte molt notable. Aquestes fortaleses han estat reconegudes, entre d'altres, per països llatinoamericans com el Brasil, Xile o Mèxic, que prioritzen aquest programa o li atorguen un caràcter excloent en la concessió de beques per fer tesis doctorals en ciències del mar a Espanya, fet que mostra també la percepció exterior tan positiva que té el programa en el món hispanoparlant.
Veure fitxa completa